Menuda Badalona! – Entrevista al professor Víctor

Bon dia Víctor,

durant aquests dies has estat participant en el projecte “Menuda Badalona“. Aquest projecte afavoreix l’aprenentatge STEAM a través de la fabricació de maquetes digitals amb l’ajuda d’impressores 3D i altres tecnologies. Primer de tot i, abans de començar l’entrevista, moltes felicitats pel resultat! Has fet una reproducció exacta del Col·legi!

Quines són les matèries que imparteixes? T’agraden?

Imparteixo tecnologia i TIC en diversos cursos d’ESO. També sóc tutor, i imparteixo Cultura i Valors Ètics dins la meva tasca tutorial. M’agrada poder impartir matèries que siguin de caire tecnològic o artístic.

Què és el que et va cridar l’atenció del projecte? Quant de temps hi has dedicat?

El fet de que comptessin amb nosaltres en aquest projecte de ciutat ha sigut engrescador. Em va cridar l’atenció tenir la possibilitat de treballar conjuntament amb organismes de la ciutat com BDN Lab i altres centres educatius, tant públics com concertats, de la ciutat de Badalona. Cada col·legi que ha participat, elaborava una maqueta d’un edifici o construcció emblemàtica de la ciutat, i hem tingut la sort de fer el nostre propi col·legi, la Torre Vella.

Vam dedicar uns 9 mesos (d’octubre a juny), des de que vam muntar la impressora, vam elaborar els plànols i els arxius per a imprimir, fins que vam elaborar la maqueta. Ha sigut un procés llarg, el qual, tant els alumnes com el professorat hem après una nova manera de treballar i encabir els nous continguts que el futur tecnològic ens demanda.

Has tingut ajuda dels alumnes? Creus que aquest projecte els ha servit per aprendre alguna cosa?

Sí, els alumnes han sigut els encarregats de dissenyar tots els elements que van ser impresos en 3D (finestres, les motllures gòtiques, la porta d’entrada barroca, portes, escales…) igual que han sigut els responsables de comprovar amb prototips que van elaborar amb cartolina, que el disseny de l’aixecament de les façanes i cobertes quadrés, com si fos un retallable de paper. Posteriorment vam enviar-les a BDN Lab, els quals ens van ajudar a aconseguir les façanes amb fullola de fusta tallades en làser.

Crec que han après molt, l’elaboració de la maqueta es va complementar amb unes sessions formatives on des de BDN Lab ensenyaven els alumnes l’ús del software que després utilitzàvem a classe.

Estàs satisfet amb el resultat?

Molt satisfet, tant amb el resultat com per haver pogut constatar que un cop finalitzada la maqueta, els alumnes que van participar, van finalitzar el projecte amb una idea de les possibilitats que ofereix la impressió 3D més realista, i el més important, que hagin après a utilitzar software i eines de dibuix assistit per ordinador, tractar els arxius i convertir-los en altres formats mitjançant software de lliure accés, com aplicacions per a preparar els elements a imprimir en 3D (anomenats laminadors).

Com t’has introduït dins del món de la impressió 3D?

Durant l’estiu passat, vaig aconseguir una impressora 3D i vaig començar a utilitzar-la de manera autodidacta. La casualitat va fer que mesos després se’ns plantegés al col·legi, poder participar en aquest projecte de ciutat amb l’ajuda de BDN Lab, donant-me la possibilitat d’ampliar i posar en pràctica els meus coneixements al voltant de la impressió 3D.

Aquest fet és l’exemple de la necessitat per part dels docents d’estar constantment actualitzant els nostres coneixements i, més important, els continguts de les respectives matèries per fer-los més fidels a la realitat social i laboral que ens envolta. Ara comptem amb una impressora 3D al col·legi i obre la porta a moltes possibilitats i des de quasi bé totes les matèries.

El projecte suposava l’ús d’una impressora 3D i altres tecnologies. Creus que es poden aplicar aquestes noves tecnologies a l’aula? Com?

És perfectament aplicable, com deia abans, dóna la possibilitat de fer els continguts de les matèries més tangibles, i, en matèries com ciències o tecnologia, pot arribar a ser molt profitós.

L’aprenentatge STEAM “obliga” a treballar les matèries abans esmentades de manera transversal, per tant, comporta també un canvi de metodologia d’aprenentatge. És important plantejar-ho dins del que anomenem aprenentatge cooperatiu, amb una organització dels temps i tasques a elaborar curosa, on el professor és un acompanyant del procés, prescindint de les classes magistrals per donar lloc a la improvisació i als canvis, a la presa de decisions en grup, amb el projecte a dur a terme iniciat. Penso que és equivocant-nos i corregint errors com aprenem millor, i sobretot pel que fa a la impressió 3D, on els temps d’impressió acostumen a ser llargs i els resultats molt sovint no són els esperats.

Aquí a l’escola, som un exemple de com és possible treballar amb noves tecnologies, com la realitat virtual, la robòtica, incloure els ordinadors en matèries que no sigui TIC…

Finalment, quines aplicacions en el futur se li poden donar a les impressores 3D?

Actualment, les impressores 3D són presents en diversos camps. Per exemple, en el de la medicina (impressió d’òrgans i teixits a partir de cèl·lules mare) o en el de la restauració (impressores que preparen els aliments en residències per a la gent gran, per tal d’ajudar-los en la ingesta d’aquests). També hi és present en algunes empreses que elaboren materials de construcció o de teixits pel món tèxtil, inclús, una empresa valenciana ha aconseguit crear una impressora d’habitatges assequibles! Penso que a mesura que aquesta tecnologia s’extengui i evolucioni, la trobarem com una eina en diverses disciplines.

Trobo que aplicar el disseny i la impressió 3D a l’escola, ajuda als nostres alumnes a tenir una experiència pedagògica molt profitosa, i dona la possibilitat a plantejar resoldre problemes tecnològics on la solució la poden exemplificar i fer real amb l’objecte imprès.

Bé doncs, fins aquí l’entrevista, moltes gràcies pel teu temps i de nou, moltes felicitats per la feina feta!